UN LLARG CAMI COMENÇA AMB UNA PASSA
15 de juliol del 23 relat d’un dissabte memorable
Pel maig comencem a caminar com a Societat, més ben dit comencem a escriure.
Primera Trobada al juny, encara en el record la xerrada del Xavier Amargant, per desentrellar el primer gran misteri del fenomen estilogràfic com es el flux de tinta i els seus laberints .
Pel juliol surt una proposta arriscada. Primera Fira Comercial, l’essència bàsica del col·leccionisme: comprar-vendre-canviar-conèixer-observar-aprendre-somniar. Alguns ho veuen com una pirueta arriscada, per les dates, per la complexitat intrínseca per aconseguir que sigui un acte ben fet.
Però com que, qui no s’arrisca no pisca, i la sort és per qui la treballa, avui dissabte 15 de juliol podem afirmar, a les 13 hores del migdia que és un èxit rodó.
La calor és important, endinsar-se a Barcelona un dissabte a 30 graus , amb un rescalfat garbí humit té el seu mèrit, comprovem contents que la dèria dels associats és ferma, or del bo, de 21 quirats com alguns tremps de Sailor.
A dos quarts d’onze en punt, en una sala gran amb bona llum natural i amb aire condicionat, en vuit taules s’exposen rutilant centenars de plomes, portamines i una corrua d’objectes relacionats.
I comença la festa, perquè es així, es compra, es ven, però també es parla, pregunta, retroba. Persones notables pels seus coneixements per la seva vàlua personal com el veterà Rubèn Moragues, sense desmerèixer gens a altres, com la mini exposició de l’amic Albert Navarro de peces exquisides de Conklin introbables les raríssimes “espina de peix”.
El sobtat retorn del José Antonio que venia ajudat per els seus fills, dos dependents molts espavilats . I el Victor, i l’ Andreu entès en portamines, que posa a la venda peces importants que fan tilin al marxant Latorre que posa sal i pebre i algun habanero coent a les taules amb les seves campanudes ofertes a l’engròs.
Les darreres plomes impecables de Simbolismo, i la taula d’en Xavier Amargant amb tota la historia moderna de les marques punteres, sempre disposat a “desfacer entuertos” a donar bons consells a curosos, i algun calbot als somiatruites neguitosos.
Les impecables Super T d’en Daniel Trullols .
La sala a les onze fa goig, petits rotllos d’amics celebrant el retrobament, la relació humana és intensa i els lligams d’amistat són també una preuada mercaderia no comercial d’alt valor com una Serenité de laca urushi. S´hi esta bé, el mati s’esgota a la fresca dels condicionadors per fer-ho tot més agradable encara.
Dos personatges són a tot arreu per la Fira com qui no fa res, el president Josep Llorach i el potent col·leccionista Joaquin Balasch, ànimes i tutors fundacionals de l’Associació.
L’un, el Josep, amb uns ullets xispejants satisfet porta el fruit de la pesca, també ha recollit reconeixements i abraçades, presents que mostra cofoi. El Joaquin admira les fora mida, les “oversizes” Conklin Endura d’Albert Navarro. De cua d’ull observa tot el que està passant i el que pot passar i el que no ha de passar, sempre “ojo avizor”.
A les 12 han passat per la Fira unes 70 persones, s´ha fet negoci, es parla d’un moviment econòmic que s’acosta a les cinc xifres. Els preus han estat continguts, boníssimes compres a preus per sota de mercat, tothom està animat, s’ han fet socis nous, ja sumem quasi una seixantena.
Algú ha provat en la pròpia carn el preu arriscat del dubte davant una ocasió i ha vist la peça volar en retornar al cap de poc ja decidit a la compra. Cal dominar la temptació però caure en ella a voltes és una mort molt dolça que porta premi. Seny i rauxa heus aquí el dilema .
Per acabar, al pati redossats a la petita ombra, peten les ampolles de cava, i es fa el sorteig que cada cop té més premis. Avui a més a tots ens ha tocat la rifa, la trobada ha sigut un premi d’alt valor present i futur.
Per tantes coses bones que han de venir, per les estilogràfiques, portamines, per l’amistat conscients que tenim una afició que desborda la individualitat, brindem: salut i sort per tots i totes, bon auguris amics ¡¡¡¡
