UN CAFÉ A L’OMBRA D’INOXCROM

Xavier Muñoz Torrent
Barcelona, 27/07/2026

Un juliol ben transpirat, amb un sol de justícia, requereix fer el cafè o un Vichy a la fresca d’una ombra, amb bona companyia, per substituir qualsevol migdiada per una conversa sobre les arrels i vicissituds de la indústria estilogràfica a Barcelona. Gaudeixo, en un racó de Les Corts, del mestratge d’un interlocutor d’excepció: en Josep Llorach, enginyer, promotor de la comunitat d’amants de les estilogràfiques que conclogué amb la creació de l’Associació Estilogràfica de Barcelona. En Josep és, en veritat, un extraordinari coneixedor d’aquella matèria. Ens trobem per tractar de la identificació de les restes d’una ploma descobertes, aquests dies, en una excavació a l’antic centre d’instrucció de l’Exèrcit Republicà, a Pujalt (Anoia), i acabem parlant de materials d’origen, d’ebonites i de cel·luloides, de plomins d’or i d’acer, dels perquès de les opcions, tant pel que fa a les formes de producció, a l’origen i naturalesa dels components, com a l’adaptació dels negocis al mercat i a l’avenç tecnològic, a la innovació o a la bona còpia… En definitiva, sobre el bressol i els peoners d’aquella indústria a casa nostra, tan lligada a les necessitats de transmissió del coneixement i de les idees, fins i tot de l’alfabetització i de l’extensió de la cultura, però també de rerefons emocionals i de sentiments.

Coincidim que darrere de cada ploma hi ha sempre algú que la utilitza: un missatge, una xifra, un poema, una professió, una llista, un decàleg, potser un dibuix a tinta, art, geometries, formes, lletres,… Però també de tants alguns que s’expressen i que converteixen l’instrument en un altra extremitat del cos i de la ment. Darrere de cada ploma hi ha (i hi haurà) una història humanament viscuda, d’un espai i d’un temps, d’una ocasió, d’una opció, d’un paisatge, d’un lloc, de molts perquès i de molts deures acomplerts i de molts pensaments. Coincidim que col·leccionar plomes és fer-ho d’aquelles històries plenes de circumstàncies, de condicions i de colors i d’intuïcions.

Just després del següent glop de cafè, evocàrem l’acte sobre La passió per fabricar estilogràfiques, de ferm i entusiasta homenatge a en Manuel Vaqué Ferrandis, fundador d’Inoxcrom, que se celebrà el febrer passat, a la Casa dels Entremesos, i que serví, a més, per a l’anunci de la pròxima reactivació de la marca. La sala, plena de gom a gom, per atendre la glosa, documentadíssima, ponderada, extremadament respectuosa, que en feu el propi Josep Llorach sobre la figura de Vaqué i l’itinerari històric seguit per la seva firma en el camp estilogràfic i d’altre material d’escriptura. Ningú es va perdre ni un dels detalls exposats, perquè parlar amb passió de Vaqué i d’Inoxcrom era fer-ho del mateix epicentre, de l’ànima mateixa d’un sector productiu tan important com ho fou a Catalunya, a l’Estat i a la seva projecció exterior, i tan lligat a l’educació i al mateix progrés social.

La xerrada d’en Josep comptà, a més, amb la presència entre el públic de protagonistes indiscutibles que poden corroborar la història, com en Manuel Cuadrado Pérez, que havia actuat com a gerent d’Inoxcrom (gran defensor de la projecció de la marca en el camp del mercat publicitari), o na Marlene, antiga secretària de la distribuïdora comercial, i altres antics treballadors de l’empresa, que, de ben segur, s’emocionaren amb la profunditat de l’exposició i amb la calidesa de l’ambient; a banda dels seus hereus, en Manuel Vaqué Boix (fill) i, especialment, en Manuel Vaqué Devilleneuve (nét), que juntament amb Jaume Arnau, presentà la nova iniciativa vers la recuperació de la marca.

L’acte va tenir com elegant apoteosi, abans del refresc final, el lliurament de la distinció com a soci d’honor (a títol pòstum) a Manuel Vaqué. A la vegada, es respongué per part de la Inoxcrom renovada amb el regal a tots els assistents d’un estoig commemoratiu, que contenia una mostra del plomí que duran les noves plomes (que s’anomenaran Maria, en record de Maria Boix, esposa de l’homenatjat). Ningú podia sortir d’allà insatisfet, perquè el moment constituí, a banda de recuperar la memòria històrica d’un antic exponent empresarial i personal, un veritable esclat d’optimisme per a una indústria que es vol mantenir activa, responent a una nova demanda, lluny de ser ara article d’ús massiu diari, que evoluciona cap a la personalització, a l’artesania, a l’art, a l’exclusivitat, per esdevenir també un bon recurs pedagògic amb el ressorgiment de l’escriptura a mà, ja sigui com retrobament cultural, ja sigui com a cal·ligràfica teràpia per assolir les més íntimes serenors, això és un xic més enllà d’aquell col·leccionisme a ultrança que a molts obsessiona.

En la nostra conversa de tarda, en Josep recordava que Vaqué no tenia el despatx massa lluny d’on estàvem asseguts, des d’on dirimia les polítiques dels seus negocis, dels quals Inoxcrom n’era un més però que mantenia com qui preserva una arrelada tradició familiar. En Josep confessà que la preparació de la conferència per a l’Associació Estilogràfica no fou una tasca gens banal, car volia assegurar-se amb tot el rigor i mesura de mostrar els aspectes més personals de la gestió d’Inoxcrom, per a la qual cosa tractà de contrastar la història amb personatges vius d’aquella consciència empresarial. No era, doncs, una conferència més, sinó una exposició amb la que s’aprofundia amb tot el cor i el sentiment en el reconeixement d’una personalitat i d’una època que deixaren una bona petjada en el desenvolupament industrial i en la cultura del país.

La meva filla Sara, que també ens acompanyava, lluny de semblar absent de la reunió, em reconeixia a la tornada a casa que havia conviscut amb homes savis: un mestre que, a banda de coses de plomes i de fer conferències,també sorprenentment discutia en xinès amb les cambreres, i un pare de qui s’admirava la capacitat de fer tantes preguntes, en principi sense molt sentit per a ella, però que servien per extraure encara més l’enèrgica saviesa del mestre. I del rastre d’aquestes converses doctes i eloqüents alguna cosa en quedarà, en podem estar segurs.