He rebut la proposta de parlar de la marca Inoxcrom en una trobada de l’Associació Estilogràfica de Barcelona (AEB).
Em plau fer-ho, però em limitaré a parlar de la meva col·lecció Inoxcrom, per a mi és una qüestió de respecte, no tinc prou coneixements per fer una interpretació de la seva història, doncs la meva vinculació al col·leccionisme d’eines d’escriptura és molt recent i em sembla més honest centrar-me en compartir la meva experiència.
Voldria començar per una reflexió personal sobre col·leccionisme:
Hi ha tantes col·leccions com col·leccionistes, doncs cada col·leccionista estableix els criteris que han de guiar la seva col·lecció.
S’atribueix a Frederic Marès, escultor i col·leccionista, aquesta sentència: Quan algú acumula deu o més objectes que tenen entre si una vinculació, podríem dir que té una col·lecció.
Em reconec col·leccionista, i des de petit sento fascinació per les eines d’escriptura en particular i per diferents enginys en general.
La meva col·lecció d’estilogràfiques Inoxcrom té origen en una conversa amb un amic, on em parlava de la marca, que forma part de la història industrial catalana, que va tenir presència al mercat de més de vuitanta països i que encara es poden trobar al mercat de segona mà, peces de totes les èpoques a preus accessibles.
Vull recordar a Miguel Huineman, que va traspassar l’agost passat; el seu blog Pluma Hispana m’ha proporcionat hores infinites de descoberta, d’informació, coneixement i distracció per documentar la meva col·lecció.
Els col·leccionistes capturem objectes d’un temps, els documentem, els classifiquem i els desem per a ser exposats quan calgui, si convé els restaurem o els fem restaurar per retornar-los la seva funcionalitat.
La història d’Inoxcrom o la interpretació que se’n fa, la podeu trobar publicada a diferents adreces d’internet, des de la pàgina de la marca, fins a l’esmentat blog Pluma Hispana, passant per Azahara estilográficas, stilograficas.com o la viquipèdia.
També és present al llibre La Ventafocs – Història de la ploma estilogràfica espanyola del nostre soci d’honor Rafael Pujol Marigot.
On es poden trobar dades sobre les plomes que va fabricar Inoxcrom?
Jo les he buscat en anuncis de premsa, catàlegs, llistes de preus, factures, comandes, publicacions; totes les informacions m’han permès entendre l’univers de plomes estilogràfiques Inoxcrom, que són objecte de la meva col·lecció, que he centrat en les peces que es van fabricar a Barcelona, des de les primeres del model 41 fins a les darreres al voltant dels anys 2009-2010.
He fet una classificació simple per èpoques i categories que us mostro a continuació:
Primera època
Va des de les primeres estilogràfiques del model 41 que es van comercialitzar l’any 1953 fins a les darreres del model 77 dels primers anys noranta.
Destaca que la majoria de peces tenen un tap metàl·lic i un cos de plàstic, que es comercialitzava en quatre colors bàsics, al que s’afegia el color blanc per al mercat de regals de primera comunió.
El model 77 i el model 88 són el mateix amb la diferència que el 88 té el tap daurat i es comencen a vendre l’any 1967. Evoluciona incorporant petits canvis i s’esdevé el model 1700 que, es comercialitzà entre 1980 i 1985 i va tenir 3 variacions, l’última de les quals és una ploma idèntica a la 77 prima i només canvia la inscripció al llavi del tap metàl·lic.
A partir de 1989
Inoxcrom introdueix dues submarques al mercat, Sakyo i Andreas, que no aconsegueix que funcionin com a marques “independents”. A les primeres Sakyo, pertanyen els models Riviera, Montecarlo, Sagittarius i Dakar que són fàcilment identificables per una S que duen al final del clip daurat. A aquests models els segueixen altres models de cos i tap metàl·lic en acer o lacats en diferents colors, Sevilla, ID, 2002, Nautilus, Atlantic, Paris, Arena, Zeppelin, Pure, poême, Naked, 2022 i Saga.
Totes carreguen per cartutx.
A partir de 1990, les més elegants.
Amb el model Andreas lacat, que va estar només dos anys al mercat i va ser substituït pel model Andreas Classic, trobem una sèrie de peces de mida gran, com les Wall Street, les Caravel, les Corinthian i finalment les Sirocco.
Als catàlegs d’Inoxcrom s’incloïa també en aquesta categoria anomenada Excellence el model París, jo per la seva similitud al model Atlantic, l’he posat en l’apartat anterior, però es tracta només d’un criteri personal de classificació.
Alguns dels models Sirocco són peces molt exclusives, que es van fabricar en tirades molt limitades, com les de la sèrie Expo’98 de Lisboa i les Sirocco Nobile i Imperial.
A partir de 1989, tot plàstic
La nova marca Sakyo també va introduir plomes estilogràfiques amb el cos i el tap de plàstic, que es proposava al mercat de consum amb un preu contingut.
Se’n poden trobar diversitat de sèries, basades en el mateix motlle i decorades amb molta varietat de colors i dibuixos, algunes destinades només al mercat d’exportació.
D’aquestes són els models 272 i derivats, Oxford, Uno, HandyPen, i la majoria de les peces que es van fabricar sota llicencia de dissenyadors com Àgata Ruiz de la Prada, Jordi Labanda, Kukuxumusu, etc. També han servit com a suport publicitari, de cost contingut.
Són peces senzilles d’una eficiència exemplar, amb un plomí petit d’acer marcat Inoxcrom Iridium, majoritàriament. La majoria de models tenen un clip amb un clot a la part final, molt identificador de la marca.
Trobo molt singulars els models que porten la signatura de Jordi Labanda i en particular els que utilitzen com a clip una silueta de l’actriu Audrey Hepburn.
Altres elements Inoxcrom
A més de les plomes estilogràfiques, són objecte del meu interès alguns altres elements Inoxcrom, no cal dir que aquí s’inclouen tots els que em poden aportar informació sobre les peces de la meva col·lecció i altres que em faciliten l’emmagatzematge i classificació.
Peces singulars
Per finalitzar us mostro algunes peces que tenen per a mi una significació especial.
Un joc de bolígraf i ploma Riviera amb el logotip dels Jocs olímpics de Barcelona’92, la ploma Caravel 3 anells, la ploma Inoxcrom 77 prima en color corall, que només es va fabricar l’any 1985 i una ploma artesana de fusta de bruc amb elements Inoxcrom.
Jordi Baiges