resum Trobada 8. Fustes i plomes.. la estranya parella

Resum i síntesi de la xarrada feta a la seu de l’ Associació Estilogràfica de Barcelona per Ignasi Riera

TOCAR FUSTA

Les estilogràfiques i la fusta

Orígen dels vegetals

L’ arbre , la fusta, la llenya i l’ home, una aventura en comú des de la nit dels temps. Els vegetals campen per la terra des de fa uns cinc cents milions d’ anys.

De moment eren organismes unicel·lulars dels que no tenim cap mena de proba ja que no varen deixar rastres fòssils.

Del mar van sortir les primeres ciano bactèries que sabien fer mitjançant la llum la funció clorofíl·lica. Que es com la pedra Rosetta de la vida. La captura del Carboni i l’ emissió d’ oxigen es el nostre abecedari de la vida:

FUNCIO CLOROFILICA fotosíntesi

6 CO₂ + 12 H₂O + llum → C₆H₁₂O₆ + 6 O₂ + 6 H₂O

El petroli i el carbó, s’ esdevenen de la descomposició anaerobia mil·lenària dels boscos.

La fusta , l’ arbre, ha estat motiu de mites i llegendes.

L’ aprofitament dels bosc medieval en mans dels senyors i els frares eren motiu de continues controvèrsies .

D’ allà en treien llenya , fusta per tota mena d’ utilitats, caça, pells, tints , mel, aliments com ara castanyes , pinyons, o també resina. Modernament el cautxú i les botes pel vi o les aiguardents, essencialment de roure i castanyer. Qui dominava el bosc era poderós.

Un arbre de poca alçada i de compacta fusta blanca, per els amants de la fusta noble es el rei del bosc. Un arbret humil que dona una fusta dura, excepcional: el Boix. Avui en greu problema per l’ atac d’ erugues. Tradicionalment emprat per fer estris de cuina i tota mena d’ atuells menuts com boixets, peces d’ escacs i flabiols i flautes i fins hi tot oboès per musica barroca. Es de bon treballar i per tornejar, si esta assecada com cal, no n’hi ha cap altra.

La seva alternativa tropical seria el banús, encara que per mi es superior el granadillo de bellesa i comportament a l’eina excepcional

Roure, alzina, noguera, faig, pi negre son les grans fustes mediterrànies.

Dues mes: l’arrel de bruc matèria prima tradicional per les pipes no gaire dura amb un mormolat vistós i el ginjoler te unes qualitats de só meravelloses amb color teula carnós preciós.

CANVI PERSONAL RADICAL – 1986-

DE COP… A FER PLOMES DE FUSTA

Des del 1983 visc a Madrid, es el segon període a la capital tinc una activitat professional al voltant de la publicitat i el cinema; la revista Casablanca i la Guia del Ocio.

No cal dir que cap relació professional amb la fusta. Nomes escadusseres visites a Maderas Agulló -maderasagullo.com- un magatzem de fustes exòtiques on tenien per vendre unes bigues enormes de caoba cubana d’un antic convent enderrocat que eren a la venda per 1,5 milions de pessetes la unitat. He de confessar que ja tocat per la fusta noble hi feia sovint visites per badar i entendre, per conèixer alguna cosa mes.

Després d’un rodatge escabrós, albiro que hi ha una etapa que he de cloure.

Tinc una idea. Deixaré la feina, i tornaré a casa on i hi ha la Margarita basic també motiu del retorn.

Som a finals del 1986, tanco la “buhardilla” del carrer del Prado i omplo el NSU RO80 de les restes del naufragi cap a a casa amb una dèria tant determinada com insòlita:

faré plomes de fusta.

No se res de res, ni de fustes ni de plomes. Nomes una certesa: que no hi ha res mes noble i agradable a la ma i a la vista que la fusta. No tinc ni idea de torns, ni de plomes però en faré i seran de fusta.

Es diu que si tens tres idees desbaratades potser no en qualli cap, però si en tens una sola i es obsessiva potser que surti be, …

Enrere queda La Luna de Madrid i Madrid me Mata, revistes de la Movida, i els mesos delirants al tercer pis de la Plaza Mayor, orientat a la cua del Cavall.

S’ acaba 1986 un any farcit de fites històriques:

Entrem a Europa , a l’ Otan. Barcelona nominada Seu dels Jocs del 92. Apareix el sinistre Sida. El PSOE guanya les eleccions. Txernobil rebenta, el PCE també i apareix IU. Eta segueix matant per res.

Torno a casa, el mon rodarà com ha fet sempre. Seguiran fent entrepans de calamars mig arrebossats. Davant la Direcion General de Seguridad a Sol hi romandrà impertorbable el mosaic del punt zero, origen de totes les carreteres del sistema radial de España. Amen.

ATERRA COM PUGUIS

La tasca començà per convèncer al lutier Pau Orriols, que era un flabiolaire competent i expert torner a mal alçada a qui tenia poc tractat però ens coneixíem. Calia que s’ avingués a fer uns prototips per mostrar, a qui ? ja veuríem…,l‘ optimisme era tant alt com la meva imprudència, però el Pau sorneguer i un puny malfiat acceptà, i en uns mesos teníem els primers portamines, i bolígrafs en base mecànica Inoxcrom comprats a una papereria. Vam ser socis. Seguíem perduts en la part mes essencial que era quina estilogràfica podríem fer servir per vestir-la de fusta. Semblava que érem en un atzucac letal. Una visita a Wiese distribuïdors de Montblanc ens va quasi planxar la voluntat de seguir. Ens van venir a dir que el que volíem fer era delictiu, encara que no féssim esment de la marca.

Un bon dia em presento a Madrid i truco a la Central de Loewe al Carrer de Serrano tocant al Retiro. A porta freda demano per el creatiu responsable del disseny de la casa. Un dia de bona sort i em reben, els hi mostro els protos, la veritat feien goig, palissandres, brucs, banús, incrustacions . La meva proposta : vostè veu que som capaços de fer, vostè dibuixi, faci el model li farem el que vulgui. No hi havia cap estilogràfica, vam dir li que érem en tractes amb una important marca que no podíem esmentar per discreció, però que en unes setmanes concretaríem, vet aquí que tot va anar com una seda. Torni en un mes, teníem la porta mig oberta i els trenta dies posteriors el cap i les mans meves i del Pau van treure fum.

Aquesta ploma de Sailor es la nostre salvació.

Disposen de trem en or de 14k. de 21k.i acer inoxidable que anomenen TYGP. Son de qualitat. Per part de Sora el tracte es excel·lent.

Ens posem a fer una casaca de banús i d’ arrel de bruc per la 1911 de 14k.

Ens inventem una mena de caixa escriptori de persiana amb calaxet i tot on desar els cartutxos o que sigui.

Exit. Venen pedidos immediatament i em pessigo per saber que no estic somniant. Som a meitat del 87 i ja podem començar a fer una petita producció.

Volen portamines, bolígrafs i estilogràfiques

Catàleg comercial de les tres plomes que posteriorment vam fer per la distribuidora de Sailor España, amb l’ anelleta logo de sailor made in Japan. Els japonesos eren coneixedors d’ aquestes curtes series, i sembla que no els molestava.

En Banus, Palisandre,i Bruc.

Les capses eren de la pròpia Sailor

Aquest sandwich es important per donar rigidesa al conjunt i protegir la fusta de la humitat de la tinta.

Fins l’ any 1992 tot son flors i violes son cinc anys de bona feina. Fem el regal d’ empresa per TV3, a demés Sora ens representa las plomes que no porten el logo Sailor , van amb una anella neutre.

Un bon dia ens comuniquen de Loewe que ja en tenen prou de fusta i que aposten per la plata.

La invasió de manufactures xineses a cap preu com objecte de regal impulsiu que vol dir que no cal que sigui bo, ens molesta comercialment que es una manera educada de dir que ens ofeguen, i sense la defensa d’ una marca que avali el preu i Sora ja no vol jugar mes a fer Sailors made in Vilanova, el futur es complica. I pleguem.

Protos i petit mostrari, calaix de sastre: de dreta a esquerra

Tres Waterman’s 100 Le Man en bruc, banús i palissandre Una Sailor 14kt. Per Loewe

Tiffany’s, anima Diplomat 14 kt Sailor per TV3

Dues Metropolitan Pilot amb banus i ebonita

D’esquerra a dreta:

Acetat verd maragda marmolat TYGP // Sailor 14kt per Loewe Banus i bori Loewe //Arrel de bruc anella neutra Palisandre TYGP Sailor Banus Macasar logo Sailor 1911 Sailor 14kt. Olivera

Una mostra de plomes sortides del taller a les mans de Josep Llorach A excepcio de la Lamy primera que tant bé ha executat el mestre Xaver Amargant

Per atzars curiosos J Ll. Ens va visitar a Vilanova als 80.

Aquest home enciclopèdic, bon amic, i col·leccionista de primeríssim nivell, amic dels Portabella de Sora, en aquell temps berrinava com fer un pal pels Chupa Chups que fos una mini flauta. El repte era tan gran que va quedar en res, ailàs ¡

Ja en aquella visita va comprar un parell o tres d’ exemplars.

Avui President de l’ Associacio coordina aquests primers mesos, les beceroles de la Societat que esperem tingui llarga vida per be dels amants dels estris d’ escriptura.

No cal dir que J. Ll. en te mes que jo mateix. I ben segur mes que ningú. En Josep Llorac es així, quan s’ hi posa no te aturador. Tot un caràcter a imitar.

Parker als any 80 va fer una incursió en el mon de la fusta, i amb tot el respecte, qui la va dissenyar potser tenia el cap de la mateixa matèria,- my opinion, imitant al Presi-

Es un exercici de modernitat amb un clip enorme, reivindicant el logo de la marca.

Del tap al cos hi ha un ressalt que es fa incòmode a la ma, una diferencia de gruixos crec que exagerat.

Avui es una peça cara cobejada per els col·leccionistes

FUSTES NOTABLES A DESTACAR

EL TALLER AVUI

Sense Logo Comercial els col·leccionistes fugen de les plomes que anomen Frankenstein, que vol dir que son fetes una peça d’ aquí una d’ allà. Es discutible, hi ha grans obres úniques que son fruit d’ una creació artística singular i no porten nom comercial, però creuen que mes val boig conegut i sense marca cap col·leccionista queda motivat. ONE_OFF es una paraula anglesa que vol dir obra única , “un i prou”

Molts encàrrecs son portamines i bolígrafs, la ploma estilogràfica fora de cercles especials d’amants es una eina cada cop més desconeguda encara que ens pesi i tots lluitem per revertir aquest menys teniment. Recalcar que al darrer Pen Show de tant bon record es va posar especial cura en fer a la mainada una tasca de divulgació a càrrec de l’ animador mag estimat soci Iñaki

Encarrec per una persona que viu a Mallorca i porta els tres elements basics de l’ Illa , el mar, entre oliveres i ametllers.