El passat 30 de novembre vaig fer la darrera presentació de 2024, SUPER T història d’una industria catalana, comptant amb la presencia Maria Dolors Portús Vinyeta i Emma Font Portús, filla i neta del creador de la marca.
La meva motivació per col·leccionar la marca , i poder compartir amb tots els assistents el que en conec, be per tractar-se del regal de la primera comunió, l’any 1975, quan jo tenia 8 anys.
Vaig iniciar la xerrada parlant del fundador, Sr Manuel Portús ,nascut el 1909 a Torelló.
Orfe de pare als 13 anys, estudia Comerç a Mataró i Alts Estudis Mercantils a Barcelona,segons les fons consultades, tot i que vam arribar a la conclusió de que possiblement va cursar estudis tècnics a l’Escola Industrial de Barcelona.
Va treballar a LA COMARCAL SA, empresa de transports de la familia Vinyeta.
L’any 1944 Amb 49.000 pessetes de capital, sol·licita a la Delegació d’Industria de Barcelona permís per instal·lar una indústria de fabricació de plomes estilogràfiques.
9.01.1945 Rep l’autorització, tot i que ja feia més d’un any que la fàbrica funcionava.
Del petit taller de 1943 al Carrer Oris 1, de 40 m2, va passar al 1946 a la fàbrica de Can Basses a la carretera de Conangell, i al 1952 a la recent construida fàbrica, també a la carretera de Conangell, amb 521 m2 de planta 42 m2 de semisoterrani.
A la xerrada vam fer un repàs pel creixement i evolució de l’empresa, les fites assolides, com el premi FAD Delta d’Or pel model Olimpia, així com les col·laboracions amb altres marques c com Parker, aclarint la informació publicada fins a la data, gracies a la col·laboració i informació facilitada per la família.
Vam tancar aquest bloc amb les vicissituds viscudes a partir de l’any 1970 amb la fallida d’un distribuïdor, la mort del fundador l’any 1971, la posterior infidelitat d’un empleat, l’embargament de 1975 i el tancament definitiu, el 22.12.1979, que posaven fi a 35 anys d’història.
A continuació es va ressenyar la major part de parques i patents registrades en tots aquets anys , per passar a detallar els diferents models.
BB punt verd
No es coneix la data exacta d’inici de fabricació i podria ser abans, però l’any 1947 presenta el registre de la marca. Li es denegat ja que se li va avançar un fabricant d’Albacete.
Les BB punt verd, poden portar o un cercle verd incrustat, o ser de cel·luloide, o portar una pinça tipus waterman anys 30, o portar el maneguet ample de la tapa amb tres cercles paral·lels gravats.
1946-1947 BB G Constel·lació d’or : 20 plumes diferents, 16 de metacrilat de metil de colors negre, amarant, perla i prusia, i 4 de cel·luloide jaspejat, amb tremps descoberts i altres tapats (blindats)
1952 s’inicia la producció del Gester 40, que es diferencia dels models BB per la pinça llisa, corbada i amb un punt de pressió.
Amb la pinça i el maneguet xapats en 10 o 15 microns, i el 40 gravat a la tapa, dins d’un escut.
Fabricats en 5 colors: marró, gris perla, amarant, blau de prusia i negre. A partir de 1960 també en verd fosc.
1953 s’inicia la producció del Gester 20, el 60 i el 80.
El Gester 20, amb la pinça i el maneguet en acer inoxidable, sense portar gravat ni Super T ni el 20, era la ploma económica de la marca.
Tot i aixó podem trobar que alguns models portin gravat a la part inferior del maneguet en lletres molt petites: Super T Gester.
El model Gester 60 té la tapa totalment metàl·lica, xapada en or de 30 microns , gravat el 60 dins un escut a la tapa i unes fines estries verticals paral·leles.
Del model 80, no se’n coneix cap exemplar, però per la publicitat era com el 60, amb la tapa d’or massís.
Del Gester 50 en trobem la primera referència en un escandall de preus de Juliol de 1957.És un model amb tapa d’acer inoxidable, amb tres osques gravades a banda i banda de la pinça, i que ja presenta la nova pinça de platina d’acer corbada amb doble punt de pressió.
El model 55, fabricat al mateix temps que el 50, porta la pinça xapada i incorpora un anell daurat entre aquesta i el tap
A mitjans dels 60 es presenten els dos darrers models Gester: 146 i 166 Els dos amb el cos de metacrilat de metil injectat de color negre, amb un anell xapat d’or, amb un final pla, amb l’escut Super T totalment en blanc o només el contorn. Ambdós amb un tremp d’or semidescobert i un sistema de càrrega diferent a l’habitual
El 146 amb tap negre amb anell xapat i el 166 amb tap metàl·lic xapat.
1960 Super T Olimpia surt al mercat.
Comptà amb 4 models: 10, 11, 12 i 15.
Es tracta d’un nou disseny, amb mànec o cos comú a tots ells, de metacrilat de metil injectat, amb un final pla amb virolla d’acer inoxidable, una anella també d’acer i una boleta d’acer en el broquet que cubreix el tremp.
Els 3 models tenen ja la nova pinça i es van fabricar en cins colors: gris perla, verd fosc, burdeus, blau prusia i negre.
Olimpia 10 amb tremp d’or i la tapa d’hacer amb grups d’estries verticals
Olimpia 11 era el model econòmic, amb tremp d’acer inoxidable i tapa llisa, la marca Super T Olimpia grabada a la part baixa del tap, i una pinça amb una T molt fina.
Olimpia 12 era practicament com la 11, però la tapa és totalment llisa, sense grabat de marca ni la T a la pinça. Només es va vendre fent joc amb bolígraf de botó.
Olimpia 15 era l’edició luxosa del model, amb tremp d’or, tapa i pinça xapada en or de 14 quirats, i el tap pla i l’anella del mànec també xapats.
Al llarg de la xerrada vaig posar de manifest les evolucions i canvis que van tenir els diferents models, així com a la publicitat que des d’un bon inici es va fer de la marca en premsa diària i revistes.
Finalment vam fer una repassada als Altres instruments escriptors, com li agradava dir al Sr. Portús, i vam concloure la trobada.
Algunes imatges de la trobada compartides per en Josep Llorach
