Resum trobada 11: Conklin, has de fer colors

El títol es deu a voler fer un petit homenatge al Pepe Clemente, un personatge ja històric en el món del col·leccionisme de plomes, que tenia una tenda al Boulevard dels Antiquaris i que era probablement el venedor més important de plomes de Catalunya, i possiblement de tota Espanya en la dècada dels 90.

Va ser ell qui, en els meus començaments com a col·leccionista, em va fer veure que s’havien de col·leccionar colors diferents de la mateixa ploma, i em va fer que m’enamorés de les Conklin al mostrar-me un estoig que s’assemblava a la següent foto.

CONKLIN

Roy Conklin va muntar l’empresa Conklin al 1898, a Toledo OHIO, i va començar a vendre plomes després que patentés el sistema Crescent Filler i poder utilitzar-lo amb plomes amb sac, invent que va aconseguir utilitzar amb el permís d’Oliphant que és el que va inventar el primer sac. Abans les plomes es carregaven amb compta-gotes, i el sac obria un nou món en les plomes estilogràfiques

La barra del Crescent Filler aixafava el sac i a l’afluixar permetia l’entrada de tinta al sac. Era un sistema molt més net, i a més es podien carregar amb una mà, com posaven a un dels molts anuncis publicitaris de l’època.

A la fàbrica Conklin es van fer molts models, dels quals el Crescent Filler va ser de llarg el més exitós i va permetre a Conklin liderar durant 16 anys el món de les plomes a Estats Units. A continuació es detallaran els diferents models fabricats. 

Crescent-Filler (C-F)

Es van fabricar des de 1901 fins a 1924 en que va començar l’època de la palanca, tot i que no es van deixar de muntar fins a començaments dels 30. Generalment amb ebonita negra i algunes barrejades amb vermell. Les primeres amb slip cap (sense rosca), desprès les NL (Non Leakable) amb rosca a la boquilla, i posteriorment amb rosca al cos, el que donava més solidesa a la rosca. Durant algun temps es van fabricar les Hog-Ring, amb un anell de subjecció del C-F molt més prim i fetes algunes amb or sòlid i altres amb plata. Són plomes molt difícils de trobar i es cotitzen molt. Es van col·locar molts plomins, de molts tipus, però el més habitual és el que té un forat com un cor i el nom de Conklin a sota.

Dels any 10 també son les de filigrana i les metàl·liques amb dissenys variats.

Van muntar el primer clip amb ‘fleix’ que actuava com una molla que feia que poguessis posar-la a la butxaca amb una sola mà

Després van incorporar la palanca inventada per Sheaffer. Aquest nou tipus de càrrega més senzill i pràctic va causar la gran disminució de les vendes de les C-F.

Black Pens

Les primeres que van portar palanca van ser les Black pens, inicialment models similars a les C-F. També van fer les Student Special, més barates i amb un plomí que porta inscrit SS, per el món estudiantil. També les Purse Pens amb ratlles verticals i en general més petites, i les Midget (Minúscules). Excepte les Student Special, les altres portaven el mateix plomí que les C-F.

Metal pens

En la mateixa època (s’ha d’aclarir que la majoria de models es superposen els uns als altres, especialment en les dècades 10 i 20) es van fer les metàl·liques, molt més senzilles que les de l’època de C-F i amb palanca. Plomí igual que els anteriors.

Duragraph

Plomes planes amb 4 ratlles transversals i de palanca, amb ebonita negra i amb ebonita vermella, de dues mides, una molt gran, l’oversize i una de senyoreta. Es van fer durant pocs mesos en l’any 24 i van donar pas a les Endura i l’esclat de colors. El plomí sense ja no té el forat en forma de cor que canvia a forma de mitja lluna.

Simultàniament en van fer unes de més fines i més senzilles per el món estudiantil, i per tant més barates que s’anomenen pel seu preu.

Endura

En algun moment va ser etiquetada com la ploma més bella del món. Al principi eren iguals a les Duragraph (devien canviar el nom per raons de registre de noms), però al cap de poc temps es va introduir el cel·luloide provocant un esclat de colors. Totes tenien també les dues ratlles al caputxó i dues al cos que les caracteritza. Al plomí incorporen, al cap d’un temps, el nom de Endura.

Simultàniament en van fer unes de més fines i més senzilles per el món estudiantil, i per tant més barates que s’anomenen pel seu preu.

Three-Fifty i Five Dollars

Inicialment d’un sol color, després van incorporar patrons de colors més variats i cridaners. Les de Five Dollars eren més consistents i aprofitaven el materials de les Endura. Plomí amb mitja lluna, Conklin i Toledo.

Symetrik

Comença l’era de l’aerodinàmica i Conklin, competint amb les Sheaffer Balance, arrodoneix els extrems. Són les plomes Symetrik que variaran en moltes coses, en el clip, la inclusió, o no, d’una petita mitja lluna a sobre o a sota del clip i incorporant alguns models nous. Inicialment portaven el nom d’Endura i les ratlles, després Endura sense ratlles, o Endura Symetrik i després només Symetrik i al final cap excepte Trade Conklin Mark Toledo Ohio USA (a aquestes últimes també se les coneix per Three-Fifty streamlined, però per la forma arrodonida es posen al ‘calaix’ de les Symetrik. Colors molt variats i plomins que van ser com les Endura al principi i després sense posar Endura. Les últimes amb una mitja lluna mirant cap a dalt .

Tot això és una explicació molt general, els plomis, clips i inscripcions poden variar. Per detalls exhaustius millor consultar el llibre d’Alfonso Mur, El Legado de Conklin. Llibre amb moltíssima documentació i rigor.

Ensemble

Durant la segona meitat dels 20 també van fer les plomes combo, ploma-llapis a la que li van posar el nom d’Ensemble.

Nozac

Primera ploma d’èmbol als Estats Units, que es va caracteritzar per portar una escala per poder saber quantes paraules es podien escriure encara amb la tinta que quedava. Era el Word Gauge, i venia marcat amb escala de 5M o 7M (algunes molt rares amb 8M) El plomí va ser renovat, moltes d’elles portant un plomí rodiat molt espectacular. Les últimes que es van fer són les molt valorades V-line i Chevron, amb espiga i colors espectaculars. Va ser el final de la producció de Conklin Toledo

Chicago

La Companyia tanca al 1938 per pèrdues, ven a una cooperativa de Chicago que inicialment fan unes plomes amb els materials i colors de Toledo i al 1941 la tornen a vendre a la Starr Pen Company, que farà unes plomes en general de molt baixa qualitat. Acaba tancant definitivament al 1955.

Segones marques

A Toledo es van fer, amb bona i mitjana qualitat altres segones marques com All American, The Crescent, Ottawa i Spencerian, sempre buscant abaratir preus.

Conklin modernes

Al 2000 una companyia americana va comprar els drets de Conklin i va començar l’època moderna de plomes que porten el mateix nom. Hi han models que imiten els models antics, incloses algunes Crescent-Fillers. Es considera ja un tipus de plomes completament diferent a les històriques Conklin.

Unes imatges de la trobada

Feu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *