resum 3era trobada. la Manufactura d’un plomí d’or - Associació Estilogràfica de Barcelona

DE L’HOME, MIRA SEMPRE LES MANS

-Raimon-

per : Ignasi Riera, associat núm. 14

En motiu de l’Homenatge a Damià Onsés Serrat, darrer fabricant de plomins d’or a Barcelona i a la Península, que li retem avui dissabte 30 de setembre els socis de l’Associació Estilogràfica de Barcelona-Barcelona Pen Club, a La Casa del Entremesos.

A la postguerra, empastifada per la negra carbonilla i el racionament, en un taller de la ciutat un artesà manipula or i no és un estraperlista, ni un burgés, ni un alquimista. Parlem de Damià Onsés Serrat cap i responsable del taller DOG on es fabriquen plomins d’or, des de finals dels 40 fins al 1984.

Tenim avui el goig de tenir-lo entre nosaltres. El farem soci d’Honor de l’Associació.

Una documentada conferencia del president Josep Llorach ha posat llum a molts aspectes desconeguts de la vida i miracles del Sr. Damià i també a molts detalls i processos tècnics de la manufactura del plomí. Traspua una estimació especial, una tendresa evident, Josep Llorach enginyer industrial, vocacional, molt entès en el que a ell li agrada dir els “plàstics”, la química orgànica, li té una flaca personal, a ambdós els agrada el taller, la fabricació.

Avui tenim al davant un home rialler de 90 anys, amb unes mans ossades, grans, treballades, que parlen soles. Han fet milers de plomins. Clar de cap i ulls vius.

DOG Damià Onsés Ginesta el seu pare, ànima i nervi de la posterior empresa és a la dècada dels 30 un eixerit home de negocis que parla anglès i francès, empleat a la importadora per Espanya de la marca americana capdavantera, Conklin.

Valent i visionari comença a fabricar plomins per estilogràfiques adaptables a la majoria de marques d’importació que eren molt demandats per mor de substituir els accidentats, despuntats o gastats. Al 1933 comença a Pallejà a fabricar plomins “warranted” de 14 i 18 kt amb col·laboració amb el matricer Pere Boira, i és tot un èxit.

Encara el bolígraf no ha fet la sinistre aparició, encara a tots els butxacons hi brilla una ploma estilogràfica més o menys sofisticada. Els plomins han de ser d’or, per evitar la temuda oxidació de la tinta, molt agressiva cap a l’acer, que no se sabia aliar bé amb altres metalls per tal de fer-lo inoxidable.

Arribà el cop d’estat del 1936 que ho desmarxa tot, DOG passa dos anys al front i per adobar-ho la tragèdia de la Segona Gran Guerra.

No obstant al 1940 el taller torna a engegar i ho fa també marcant el logotip DOG als plomins. En Damià fill, en aquells moments un nen de set anys, només té ulls per la gimnàstica esportiva la seva gran il·lusió, que haurà de viure més endavant com a segon plat, ja que en el 1948 és promogut cap de taller de la fàbrica DOG i allà hi passa hores i deshores, només alguna estona a les anelles i les barres.

Espanya, col·laboracionista amb el, en bona hora derrotat, Führer, queda arraconada econòmica i socialment, i aquí sorgeix la gran oportunitat al taller DOG, per fabricar tots el plomins de reposició a tot l’Estat espanyol. Les fronteres estan tancades som en plena autarquia i tenim només tot el que podem fer des de dintre. El taller des del 1948 és sota la direcció tècnica de Damià Onses Serrat, sota la batuta comercial del pare, que amb els anys masses vegades té una visió de les finances molt creativa i personal, on el risc hi juga una preponderància potser massa alta.

És una feina mecanitzada però molt manual i artesana . Poc a poc va entenent quin és el color que indica un bon recuit, com cal tallar per el mig el plomí, com soldar simètricament el punt d’iridi – avui ruteni-tungstè-osmi – com afinar el punt, com donar-li unes cares el·líptiques que facin el trànsit suau per el paper sense rascar.

Va fonen lingoteres d’uns 100 grams i vinga aprimar la tira d’or, passos i més passos, per la laminadora, estirar i estirar i premsar i encunyar, i gravar…

Les seves mans van acumulant hores de vol, es van assemblant al nuós bambú, testimoni que no ha estat la seva una feina de despatx. Fins i tot en els processos més artístics menys mecànics com la flexibilitat del plomí l’ungla és una bona eina per tastar les qualitats del metall o l’obertura dels gavilans.

El somni cap els anys 80 té un amarg despertar, els costums han variat, la boleta de l’invent genial del bolígraf, ajuda a donar el cop de gràcia a una etapa magnífica que ja és quasi passat i que avui hem recordat amb respecte i admiració . Un home que va entendre els petits grans secrets de l’aliatge de l’or i les seves lleis no escrites. Llarga vida al mestre Damià Onses Serrat i a la estilogràfica motiu de la nostra resilient dèria.

Per que en quedi constància li posa el president un escut de plata de l’Associació, és anomenat Soci d’Honor, i un diploma ho certifica.

Per molts anys!

Però anem pas a pas.

Josep Llorach, president de l’Associació Estilogràfica de Barcelona, gran col·leccionista i gran coneixedor de la història de l’estilogràfica i dels materials utilitzats, ens va fer gaudir amb la història de DOG. Des dels seus inicis amb Damià Onsés pare i el seu tancament l’any 1984 amb en Damià Onsés fill. Posteriorment, va continuar amb la formidable explicació del procés de fabricació d’un plomí d’or.

Una breu explicació de la vida d’en Damià Onsés Ginesta

Historia DOG

Un video on s’explica les parts d’un plomí.

Es va repassar el procés de manufactura d’un plomí d’or. Desde la creació dels lingots d’or fins a pulit dels plomins, passant per la laminació, troquelat, impressió, soldat del punt i tallat.

Aquí podem veure una part del video on en veu el procés de tallat del punt en el taller de DOG.

I una altre part del video explicat pel Josep Llorach on s’explica la soldadura del ‘iridis’ al plomí.

Un cop vam acabar l’explicació es va procedir a entregar la insignia de Soci d’Honor a Damià Onses Serrat per la seva feina feta dins de DOG, com un dels fabricants de plomins d’or més important del país en la seva época.

El Secretari de la Associació fent entrega del carnet de soci d’Honor.

El Tresorer fent entrega del diploma.

El president de l’Associació Estilogràfica de Barcelona va ser l’encarregat de donar la primera insignia al nostre primer Soci d’Honor. La seva dona i la seva filla van ser presents a l’entrega i els seus altres dos fills que viuen a l’estranger van enviar un ram de flors.

Aquí tenim el video del moment on es fa Soci d’Honor a Damià Onsés Serrat.

La Trobada va comptar amb una gran asistencia de gent amb la que vam omplir l’espai que teniem destinat. Van asistir fins a 35 persones. Per una associació tan jove com som, és una gran fita.

Es va celebrar també el sorteig habitual entre els socis. En aquesta ocasió és van sortejar dos tinters de J.Herbin i una ploma de la marca Montegrappa.