Per Iñaki Díez.
Un dia, a l’hora del pati, en Daniel em va agafar per banda i em va dir: «Escolta, Iñaki, hem pensat en tu per a un projecte que podria ser interessant de cara a l’associació. T’explico de què va, i tu ja em diràs si et faria gràcia participar-hi o no.» El projecte consistia a fer un taller de descobriment de l’estilogràfica per a la gent jove; i m’hi vaig llençar de cap. Ràpidament em van venir idees de com enfocar-ho, i van ser ben rebudes. Tot això ho vam començar a cuinar a l’estiu, vam concretar les dates de les trobades i les reunions i, al final, vam decidir que el taller es faria el 18 de novembre.
Anaven passant els dies, i poc a poc anava prenent forma. La presentació s’anava modificant progressivament, intentant trobar plomes per poder regalar als assistents, paper, sobres, etc. I al final vam aconseguir, sota la meva opinió, que el taller fos molt divertit.
Com que l’objectiu del taller era apropar aquest estris que tant estimem a la gent jove, volia plantejar-ho com bastant experimental, que poguessin tocar, veure, embrutar-se els dits… Totes aquelles coses que als amants de les plomes ens encanta fer.
En primer lloc, es faria una presentació de l’estri, intentant que els assistents hi donessin la seva opinió i que es generés cert caliu. Després, es presentarien les parts més importants de l’estilogràfica, i pensava que muntarien la seva pròpia ploma. Això, al final, ho vaig descartar perquè no volia que les plomes que havíem aconseguit quedessin malmeses abans de començar. Així que vaig portar-ne algunes que tenia per casa com a estris demostratius. Mentre esperàvem a que la tinta del cartutx impregnés l’alimentador, mostraria altres sistemes de càrrega de les estilogràfiques, alguns tinters… Ara venia la part pràctica: com s’agafa la ploma, traços bàsics, paraules amb lletra lligada… I un cop fet tot això, faríem la part més divertida: escriure una carta, que nosaltres faríem arribar a casa dels assistents al taller mitjançant el correu ordinari.
Aquest era el pla, ara només faltava posar-lo en pràctica.
Des de que es va posar en marxa el taller, a principis de novembre, vam estar fent publicitat i propaganda per terra, mar i WhatsApp, intentant que aquesta informació arribés al màxim de gent possible per intentar omplir el taller. La intenció inicial era que només vinguessin els joves, però de seguida vaig veure que si ho plantejàvem com una activitat «familiar» podria tenir millor acollida, i així ho vam fer.
Si he de ser sincer, jo esperava tenir pocs assistents. Deia: «Si en venen 5 ja serà un èxit, 10 serà una passada i 15 festa major!» Teníem un aforament limitat, i no comptava omplir la sala. Però, tot i això, pensava que podia ser un bon «pilot» per al taller, a l’hora d’exportar-ho a altres ambients o fer una segona edició.
S’acostava el Dia i les inscripcions no anaven massa bé… Però al final teníem 10 inscrits, entre adults i canalla. Per a mi, tot un èxit. Ja sabeu que en aquest país, a vegades ens agrada fer les coses a última hora i, com dirien els germans «maquineta»: «¿Cómo estaba la plaza? ¡ABARROTÁ!» El mateix dia del taller vam haver d’afegir cadires a la taula! 18 assistents, aforament complert. Ara només quedava que el pla que havíem pensat funcionés.
No us puc dir si la gent va quedar contenta o no; prefereixo que els que van venir deixin un comentari explicant què els va semblar el taller. El que sí que us puc dir és que jo m’ho vaig passar molt bé, vaig poder escoltar comentaris a mitja veu que em van fer somriure, com ara: «Ja no recordava quin gust era escriure amb estilogràfica.» I amb això em conformo.
Segurament repetirem el taller, així que si no vau poder venir en la primera edició, estigueu atents que en farem una altra. Intentarem exportar-ho a escoles i a tot arreu on puguem. I si, després de tota la feina, aconseguim que algú torni a agafar la ploma, haurà valgut la pena.
K.
