Per Andreu Serrano
1. Antecedents
Quan agafem un llapis que igual porta en un calaix un més o set anys i volem escriure amb ell alguna cosa, donem per suposat que escriurà bé. Els llapis, si son de qualitat, sempre escriuen bé i sense cap tipus de problema.
Creiem que és així perquè si, però no recordem o potser ignorem que al darrera d’aquest estri d’escriptura hi ha més de 450 anys de treball d’artesans. Hi ha enginy d’algunes persones com Nicholas Jacques Conté. H ha la perseverança de Friedrich Staedler, o les ganes de fer un producte excepcional i de la millor qualitat com Kaspar Faber. H ha la innovació d’algun americà com Joseph Dixon o la meticulositat i excel.lència d’alguns fabricants japonesos.
L’historia dels llapis d’alguna manera comença l’any 1564 amb el descobriment d’una mina de grafit de qualitat excepcional, gairebé única a Borrowdale Comarca de Cumberland, Anglaterra.
Diu la llegenda que uns pastors van descobrir, sota de les arrels d’una gran alzina que havia caigut en una forta tempesta, unes pedres d’un material desconegut. Es tractava d’unes pedres de color negre intens i brillant. Aquestes “ pedres” embrutaven les mans en agafar-les, eren d’una consistència força tova que es podia tallar fàcilment però sobretot el més interessant és que deixaven, en fregar-les a qualsevol superfície, un rastre negre intens.
Els pastors que les van trobar les feien servir per marcar les seves ovelles.
De seguida la gent de Cumberland van veure que aquestes “ pedres”eren un material fantàstic per escriure o dibuixar.
El Grafit feia anys que s’havia descobert, però les mines que s’havien trobat eren de poca qualitat i no servien per l’escriptura. De fet, en el neolític el grafit ja s’havia fet servir per fer productes ceràmics. També s’havia trobat grafit a Baviera i a Holanda i se sap que els asteques l’havien fet servir com a marcador per construir els seus temples i piràmides.
Els anglesos, degut a la seva brillantor van creure que es tractava d’un metall i van pensar que era una nova varietat de plom. Li van dir black lead o sigui plom negre.
Com que el grafit es fràgil i embruta les mans en agafar-lo, per fer-lo servir com a estri d’escriptura s’ha de protegir. Primer ho van fer amb draps o cordill.
De seguida es van adonar de que el millor embolcall era la fusta. A Keswik, capital de Cumberland van començar a fer llapis de fusta. També, a Nuremberg feien llapis amb el grafit de Borrowdale. Agafaven una fusta llarga, l’hi feien una osca quadrada i posaven trossos de grafit que encolaven, després hi posaven una tapa, que també encolaven i finalment ho feien rodó perquè fos còmode per escriure.
En ser el black lead cada vegada més car i difícil d’aconseguir, els artesans de Nuremberg, cap als voltants de l’any 1600, van començar a fer servir el grafit de les mines de Baviera . Com que el grafit de Baviera tenia sorra (quars i mica) calia purificar-lo.
Els Artesans de Nuremberg van trobar una manera de fer-ho. Primer molien el grafit en morters fins partícules molt petites que després rentaven amb aigua molt calenta. Com que la sorra es més densa que el grafit,la podien treure per decantació.
Per poder fer una mina en condicions, calia buscar un aglutinant. El que feien era barrejar les partícules de grafit amb sofre bullent, en assecar-se quedava una barreja de grafit i sofre que feien servir per fabricar les mines dels llapis. El producte eren uns llapis de força mala qualitat.
Tot i això Friedrich Staedler que va haver de desafiar els gremis de Nuremberg per fer els seus llapis i més tard Kaspar Faber que estava decidit a fer el millor llapis del mon van posar les bases per fer de la seva ciutat la que més tard serà la capital mundial de l’industria dels llapis.
No va ser fins l’any 1775 en que un científic suec, Carl Willeim Sheele, va demostrar que el grafit no és cap metall si nó carbó pur, igual que els diamants però cristal.litzat en el sistema hexagonal.
Els artesans i fabricants de Nurenberg i de Keswik, havien estat més de 200 anys creient que feien els seus llapis amb mines de plom.
El Grafit és tal com hem dit carbó cristal.litzat en el sistema hexagonal. Els àtoms de carbó formen capes. Cada capa està formada per àtoms que estan lligats, formant hexàgons amb lligams molt forts entre ells però entre capa i capa, les forces son molt dèbils.
En fregar una superfície, el grafit, va deixant capes de carbó en aquesta.
2. Conté inventa el llapis modern
En arribar les guerres Napoleòniques, l’exèrcit francès necessita llapis. No sembla pràctic escriure missatges escrivint-los amb ploma d’oca i tinter. Els bolígrafs encara no s’havien inventat.
Els francesos no podien aconseguir els excel.lents llapis anglesos ni tampoc els llapis de Nuremberg.
Napoleó, a traves del seu ministre de la guerra, Carnot,va demanar a Nicholas Jacques Conté de resoldre el problema. Conté era un enginyer i oficial del seu exèrcit que s’havia especialitzat en globus aerostàtics. Experimentant amb hidrogen va tindre un accident i va perdre un ull. Després d’això va decidir experimentar amb llapis i grafit que no era tant perillós.
Conté va resoldre el problema amb només vuit dies, diu la llegenda. Això va ser a l’any 1775.
Conté va netejar el grafit tal com feien els alemanys. Com aglutinant en lloc de sofre va fer servir argila. Conté va fer un motlle amb l’ argila barrejada amb les partícules de grafit amb forma de mina i ho va coure a uns 800/900 graus C.
La cocció la va fer amb absència d’oxigen que podria fer malbé el grafit (va protegir la mina amb carbó vegetal i argila).
L’argila és un material que està format per partícules molt petites, de menys de una mil.lèssima de mm. En barrejar aquestes partícules amb aigua es forma un material plàstic i en coure’l es torna dur i tenaç.
El cor del llapis de Conté, o sigui la mina és un material ceràmic fet d’argila farcida de milions i milions de partícules de grafit.
Conté acabava d’inventar el llapis modern, tal com els que podem comprar avui.
En el any 1770, Joseph Hardmuth, un arquitecte austríac va crear una fàbrica de llapis a Viena.. Primer va fer llapis amb grafit anglès, després els va fer amb el mètode de Nuremberg i finalment barrejant grafit i argila, tal com Conté. Es difícil saber si Hardmuth va copiar a Conté o va inventar el llapis de grafit i argila al mateix temps que aquest.
Entre el grafit i el paper hi ha una força d’atracció que s’anomena afinitat. És una força d’origen electromagnètic que actua en distancies molt curtes.
Els llapis funcionen per fregament. En fregar la mina del llapis contra el paper, l’argila cuita es transforma en pols, i les partícules de grafit queden adherides a la superfície del paper degut a aquesta afinitat.
Aquest es el funcionament dels llapis moderns.
No va passar gaire temps en que els fabricants de llapis de Nuremberg van copiar i millorar elmètode de Conté.