Si mai heu tingut alguna cosa més que un interès esporàdic per les plomes estilogràfiques, és ben probable que sigueu lector d’alguna de les més de dos milions set-centes trenta mil lectures que ha rebut el blog El Pajarete Orquidiado, que edita Pedro Haddock. (https://elpajareteorquidiado.blogspot.com/).
Fem reiteratiu des d’aquestes línies el nostre agraïment a Pedro Haddock per la seva generosa amabilitat en concedir-nos una part del seu temps i les seves opinions.
La distesa conversa va començar amb una salutació als assistents, alhora que manifestava joia sabent-se coneixedor de la creació d’una nova associació sobre la nostra afició comuna a las plomes estilogràfiques.
Pedro Haddock es reconeix usuari de ploma estilogràfica per a qualsevol ocasió i en porta sempre més d’una, les fa servir per a escriure, per dibuixar, per a omplir formularis, per a signar i pel que li calgui.
La seva primera estilogràfica, com ja va explicar en la segona entrada del seu blog, que acaba de fer 10 anys, va ser una Parker Vacumatic de 1949 model Debutante, que li va regalar el seu pare i que encara conserva.
(https://elpajareteorquidiado.blogspot.com/2013/11/la-primera.html)
Manifesta la seva veneració i adoració per les plomes estilogràfiques, i per això es considera no només un usuari, sinó també col·leccionista tot i que un pèl caòtic, fins i tot reparador també, fins on arriba.
Considera que mai no es se tenen totes les plomes que un voldria, però que les seves més que probables 2000 plomes disperses en diverses ubicacions, son, no cal dir-ho, més de les que són necessàries, tot i haver-ne regalat sovint.
Si parlem de tintes, després d’un considerable període en el que el mercat no proveïa més enllà de 2-3 colors tradicionals de 2-3 marques comercials, recorda haver provat la tinta Waterman de color sépia que li va resultar prou satisfactòria i avui en fa servir de diversos colors en funció de la ploma emprada. Reconeix, com tants altres de nosaltres que te tinta per a un parell de vides addicionals.
Defensa l’opció d’escriure per ambdues cares del paper i per això fa servir papers de qualitat contrastada tant de producció espanyola, com estrangera i de gramatge gruixut.
En funció de l’ús, opta por diferents punts cal·ligràfics, fins per a formularis, gruixuts per a signar, altres diversos per a cal·ligrafia i els mitjans-gruixuts per l’escriptura estàndard.
Compra les plomes donde las hay i lamenta que les oportunitats de trobar-ne són escasses en alguns països.
Les botigues que las venen s’han especialitzat i els espais que alguns grans magatzems dedicaven a l’univers de l’escriptura manual s’han vist reduïts considerablement.
Els Penshow que visita sempre que pot, son un espai idoni per a adquirir peces singulars i a través d’internet també es poden comprar plomes procedents de qualsevol racó del món. Destaca, així i tot, que els costos que comporten algunes compres fetes a la xarxa, quan tenen procedència estrangera, s’incrementen amb una carrega impositiva que sovint desanima futures operacions.
Ens recomana, sense desmerèixer-ne altres de similar qualitat, la Lamy Safari com una peça ideal per a principiants, però no només per a ells. Destaca per a l’ús diari la Sailor Professional Gear, alguns models de Kaweco, però a títol personal son incomptables els models que fa servir i a tots els hi troba alguna singularitat recomanable.
Com a col·leccionista destaca la seva admiració pels cel·luloides i enyora les produccions d’OMAS, destaca las varietats Burkina, Arco i Arlecchino, que ara son escasses i de preus alts. Va publicar informació sobre tot això en el seu blog, ala que podeu accedir en el següent enllaç:
(https://elpajareteorquidiado.blogspot.com/2021/12/asc-studio-arlecchino-de-celuloides-e.html).
Com a bon aficionat s’interessa per diversos models comercials, i fa esment dels Maki-e, que a més a la utilitat de la peça, hi afegeixen la singularitat de la obra que l’artista hi plasma i tot plegat els hi atorga una categoria especial.
Quan li he demanat recomanació sobre plomes per a ús diari ens adreça a la majoria de peces de producció japonesa, anomena la Pilot 823 i també menciona el model 800 de Pelikan.
Entre les seves preferències personals destaca Nakaya, KOP de Sailor, Izumo de Platinum o la Pilot Urushi.
Finalment, ens convida a la reflexió sobre si té futur la ploma estilogràfica.
Una agradabilíssima xerrada que va finalitzar amb l’aplaudiment unànime dels assistents.
Moltes gràcies, Pedro Haddock.
Salut i tintes!